Caleb Carr: El ángel de la oscuridad
Caleb Carr: El ángel de la oscuridad (The Angel of Darkness)
Traducció al castellà de María Eugenia Ciocchini
Ediciones B
ISBN 84-406-8694-3
Valoració: 2
Manhattan, New York, finals del segle XIX. La filla d’un diplomàtic espanyol desapareix misteriosament. Un metge psiquatra (alienista a la novel·la) i els seus col·laboradors (un grup molt variat de personatges, des d’una parella de polices incompresos perquè apliquen revolucionàries tècniques d’investigació fins a l’adolescent que explica la història) es fan càrrec de la investigació per tal de trobar la nena.
Escrita a finals del segle XX, la novel·la és d’acció lenta i aprofundeix sempre que pot en els mecanismes de la ment humana, tal com si volgués fer-nos entendre per què ens comportem de la manera que ho fem, què no funciona a les persones anomenades boges. En aquest s’assembla força a altres novel·les de principis de segle (la dama de blanc, la casa dels finestrons verds). En alguns moments aquesta minuciositat pot arribar a cansar.
D’altra banda cal mencionar la bona ambientació i descripció del tipus de vida de la ciutat al tombant del segle, probablement molt condicionada pel fet que l’autor és historiador.
Recomanable? És un psico-thriller diferent, on la part psico pesa bastant; pel meu gust una mica massa: amb unes quantes pàgines menys la novel·la passaria més bé.
Entrades relacionades
dissabte, 18 setembre 1999
Daniel Silva: Juego de espejos
Daniel Silva: Juego de espejos (The Unlikely Spy)
Traducció al castellà de María Vidal
Editorial Grijalbo
ISBN 84-253-3091-2
Novel·la d’espionatge amb dues virtuts importants: no és de John Le Carré (algun dia escriuré la ressenya dels llibres que he llegit d’ell, però aviso que no sortirà massa ben parat) i que està ambientada en uns fets reals: la Segona Guerra Mundial i la necessitat dels aliats d’evitar que, de la manera que sigui, el punt del desembarcament a les costes franceses sigui conegut pels alemanys o, millor encara, aquests creguin que serà per un lloc diferent del planificat.
El protagonista és el director del contra-espionatge anglès (si no ho recordo malament), un acadèmic convertit a espia si us plau per força com suggereix el títol original. Al bàndol contrari hi ha una xarxa clandestina d’espies alemanys infiltrats a Anglaterra. L’autor juga amb ambigüetats calculades per tal d’induir el lector a sospitar que diferents pesonatges són traïdors i revelaran el secret del lloc real del desembarcament.
És una novel·la d’acció continuada, que fa pensar fins i tot en la necessitat d’informació que tenim -i l’efecte que ens pot causar tenir informació parcial sobre les coses que fem. Fins al final no es desvetllen alguns punts foscos de la trama, i just aleshores vénen ganes de rellegir la novel·la per veure fins a quin punt l’acció dels diferents personatges és coherent amb aquesta realitat.
Joseph Kanon: Los Álamos
Joseph Kanon: Los Álamos (Los Alamos)
Traducció al castellà de José Manuel Pomares
Editorial Grijalbo
ISBN 84-253-3248-6
Valoració: 3
Novel·la situada a les darreres setmanes de la recerca contra-rellotge per a finalitzar la construcció de les primeres bombes atòmiques, que van posar fi a la Segona Guerra Mundial els fatídics 6 i 9 d’agost de 1945.
L’acció transcorre pràcticament tota a Los Álamos, prop de Santa Fe, on es van reunir una quantitat impressionant de científics, enginyers i treballadors de tota mena, encapçalats per Oppenheimer. Molts d’aquests personatges (el mateix Oppie, Fermi, Bohr, entre d’altres) són com a mínim mencionats, tot i que pocs d’ells tenen un paper mínimament rellevant.
A la carrera tècnica s’hi afegeix una investigació policíaca per a esclarir una mort aparentment inconnexa amb l’activitat del recinte. Seguint el fil conductor d’aquesta investigació l’autor ens presenta un complex entramat d’interessos (científics, militars, propagandístics, d’espionatge, sentimentals), sovint en conflicte, encarnats cadascun d’ells en diferents personatges.
Fora de l’ambientació, el llibre és totalment ficció. Té l’encert de permetre intuir l’ordre de magnitud de la complexitat del projecte sense embolicar-se en tecnicismes. És de lectura àgil i manté prou l’interès al llarg de les gairebé 400 pàgines que el formen.
Ignoro si el llibre està disponible en català.
Robert Harris: Enigma
Robert Harris: Enigma (Enigma)
Traducció al castellà de Luis Murillo Fort
Editorial Plaza & Janés
ISBN 84-01-32667-2
Valoració: 3
Ambientada a la Segona Guerra Mundial, i els esforços dels anglesos per a desxifrar els codis secrets que fan servir els submarins alemanys per a les transmissions.
També en aquesta novel·la (vid. Los Álamos) hi surten alguns personatges històrics reals, com Alan Turing, tot i que hi tenen un paper realment molt secundari.
El protagonista és Thomas Jericho, un matemàtic reclutat com a criptògraf, especialment intuïtiu. Juntament amb centenars d’altres persones treballa contra-rellotge al complex de Bletchley per tal de desxifrar les claus de codificació de les transmissions alemanyes. En un moment en què la criptografia està més d’actualitat que mai, els mètodes de fa més de cinquanta anys (l’ordinador de vàlvules és, al llibre, un projecte) són com a mínim una curiositat.
A la cursa per a obtenir els codis s’hi afegeix una trama sentimental i, no podia faltar-hi, certa dosi de sospites cap a determinats personatges pel que fa a la seva lleialtat envers el bàndol aliat.
Llàstima de traducció que, no essent dolenta, com a mínim en un paràgraf ha escrit tecla en comptes de clave, resultant en una explicació totalment inintel·ligible de què és una màquina de desxifrar. És clar que el paràgraf tampoc és massa entenedor per a qualsevol no familiaritzat en el llenguatge matemàtic, però no deixa de ser trist que no ho hagués revisat un tècnic en la matèria.
Al meu entendre aquesta novel·la es millor que El hijo de Stalin: argument més interessant, personatges més sòlids, menys acció però més ben construïda.
Entrades relacionades
dissabte, 4 setembre 1999
George Douglas Brown: La casa dels finestrons verds
George Douglas Brown: La casa dels finestrons verds (The House with the Green Shutters)
Traducció al català de Josefina Marfà
Edicions de 1984
ISBN 84-86540-57-7
Valoració: 3
Aquesta novel·la va ser publicada a principis del segle XX. Retrata la vida d’un poble escocès del segle XIX a través de l’esplendor i posterior caiguda d’una família, els Gourlay, al llarg del que podrien ser una vintena o trentena d’anys.
És una novel·la d’acció molt lenta, com passa sovint amb les novel·les d’aquesta època. És molt detallista en la descripció de la psicologia dels personatges, les atmosferes socials, els ambients col·lectius, no tant en la descripció física dels llocs. Intenta reflectir gairebé els mecanismes de raonament de la ment humana, si és que això és possible, fins al punt d’explicar la intencionalitat de moltes de les frases pronunciades pels diversos personatges.
No és un llibre de lectura fàcil, m’ha costat acabar-lo. Ni l’argument és especialment trepidant ni la tècnica narrativa sembla encaminada a engrescar el lector. L’autor sovint explica primer un fet com si fos un titular, i posteriorment n’exposa tots els detalls al llarg de força pàgines; diria que abusa d’aquest mecanisme, traient cert atractiu a la lectura.
Entrades relacionades
- « Pàgina anterior
- 1
- ...
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- Pàgina següent »
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals. Estan subjectes a una Llicència de Creative Commons "Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual"