Un xic de llum

Diumenge passat em van convidar a fer un vol Sabadell-Lleida-Sabadell, amb la EC-JOB, una Cessna 152 S de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell.

Això és l’aproximació a l’aeroport de Lleida-Alguaire:

I aquest és l’aterratge a Sabadell, més o menys a la una del migdia:

Demà o demà-passat penjaré algunes fotografies del vol.

Quarts de nou del vespre a l’estació de Sants. Tren cap a La Garriga aturat a la via 8, possiblement espatllat. A la mateixa via, a la part central de l’estació, un tren amb destinació a Terrassa. Cap indici de quan passaran els trens de la C1 (perdó, ara se’n diu R1). Al cap d’una estona entra un nou tren a la mateixa via 8, al final, amb destinació a Arenys de Mar.

Pugem a aquest tren, que no es mou (ni pot, és clar, té 2 trens més al davant). Per la deficient megafonia anuncien un tren cap a Blanes a la via 10. Alguns passatgers hi van. Altres no. Ningú sap quin tren sortirà abans. En resum: un merder així recorda les millors èpoques de l’estació de Rodalies de la Barceloneta.

Senyors administradors de rodalies: en primer lloc, reviseu els protocols: en un entorn com Rodalies, on no hi ha marge d’error, per què han entrat no un, sinó dos, trens a la via 8 quan n’hi havia un d’espatllat al davant? Per què és impossible treure un tren espatllat? No hi ha manera de desfrenar-lo i remolcar-lo amb una màquina de maniobres que hi hagi a prop?

I, finalment, la informació segueix essent deficient: incomprensible (ja sigui per problema de la megafonia o de la persona que parla), i insuficient: quan sortiran els propers trens cap a les diferents destinacions, i per quina via.

Solució: tornar a casa amb altres mitjans.

Un dels records d’infantesa coŀlectivament idealitzats per la família més propera és una coca de pebre que feien (o potser encara fan) a un forn de Montblanc, a la Conca de Barberà.

Feia temps que hi pensava, i avui m’he atrevit a provar-ho: només cal barrejar aigua i farina, amb una mica de sal, fent una massa homogènia espessa. Pasteu-la bé amb les mans, com si féssiu pa, i després esteneu-la amb l’ajut d’un corró de cuina. La massa ha de quedar ben fina, d’entre 2 i 4 miŀlímetres de gruix. Poseu-la a una safata de forn; l’he untada amb una mica d’oli, però no tinc clar que calgui.

Poseu-hi sal i pebre al damunt. Amb l’ajut del corró o amb les mans pressioneu una mica el pebre i la sal contra la massa perquè s’hi enganxin. Coeu-ho al forn, a uns 240 graus, durant uns 10 o 12 minuts. Ha de quedar seca i un punt de res torrada; la que us ensenyo és massa torrada del centre; en canvi. és gairebé perfecta de les vores.

Tot i la improvisació i poca pràctica me l’he cruspida per berenar, i m’ha quedat prou bé per repetir-ho més endavant. Em cal controlar una mica més la cocció, això és clar.

Ahir a la tarda, a quarts de set, a Arc de Triomf vaig agafar un tren que només arribava a Badalona. Es va quedar a la via 3, la que és a tocar de la platja.

En desconec el motiu -possiblement tècnic i puntual, perquè aquest tren no consta als horaris oficials- però em va fer pensar quantes vegades, els matins, no l’hauria volgut al revés: un que sortís de Badalona. Senzillament per poder-hi pujar.

31/12: Doncs no és tan excepcional, avui n’hi tornava a haver, tant al matí (sortint de la via 3) com a la tarda en tornar. Però no són a cap horari oficial.

Imperceptiblement aquesta setmana han començat a allargar-se les tardes. Avui el sol s’ha post a les 5:25 de la tarda, però a principis de setmana era a les 5:23. Els matins continuaran escurçant-se fins la primera setmana de gener.

Tot segons WolframAlpha; podeu obtenir aquesta informació buscant-hi, per exemple, sunset barcelona dec 18.

Curiosa combinació d’aliances televisives: Cuatro amb Telecinco, Antena 3 amb La Sexta.

És el nou el número màgic de la tele?

Escric des de Tortosa, on he fet una escapada de 2 dies aprofitant un residu de vacances. I m’ha sorprès el monument a la Batalla de l’Ebre que hi ha al mig del riu. Un monument de simbologia clarament franquista, amb àliga inclosa, i una inequívoca inscripció: A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro.

En donar un cop d’ull per internet per esbrinar una mica d’història d’aquest monument veig que a l’ajuntament de la ciutat han debatut (potser més d’una vegada) què fer-ne, i de moment han decidit deixar-lo com està.

No m’agraden els monuments als caídos (i per Espanya en queden molts, amb les inscripcions originals ¡Presentes! i ¡Arriba!). Però als llocs on decideixin mantenir-los hauria de ser obligat afegir-hi explicacions: quina era la simbologia, qui va fer el monument i quan, i per què és un monument antidemocràtic.

I a Tortosa, com a mínim, canviaria la inscripció. La Batalla de l’Ebre va ser un autèntic infern. Ningú no va hi va trobar la glòria.

Hi ha molt d’enrenou entre la Conselleria de Cultura i el Ministerio de Cultura per l’adquisició, per part del Ministerio, del fons fotogràfic d’Agustí Centelles.

M’és ben bé igual on siguin els negatius, al cap i a la fi un dia o altre es faran malbé. Demano al Ministerio que s’afanyi a digitalitzar i catalogar tot aquest material, garantir-ne la conservació al llarg dels anys, i deixar-lo consultable amb caràcter obert i universal per al públic a través de la web, atès que tots n’hem pagat un trosset.

M’he fet una llista de tots els rellotges del meu voltant, incloent els dels ginys electrònics. Me’n surten 18, comptant el del cotxe. D’aquests n’hi ha que s’ajustaran automàticament (ordinador), d’altres no (el de polsera, el de la cuina), i alguns no me’n recordo (telèfon mòbil, televisor, sintonitzador de TDT).

Demà comprovaré quins s’han ajustat automàticament. M’he fet la llista, que reaprofitaré d’aquí a cinc mesos, perquè sempre me’n deixo algun o altre, especialment els que estan amagats. Diverses vegades he fet fotografies amb el rellotge de la càmera desajustat, la qual cosa fa que les dades EXIF de la fotografia quedin malament.

Des que vaig començar el bloc li havia de posar un títol, i finalment m’he decidit.

Primer li he dit Un poc de tot, un bri de res, però n’he trobat un que es diu gairebé igual (canvia bri per xic). Així que he canviat d’idea i he deixat Un xic de llum.