Un xic de llum

Avui fa 75 anys que diversos grups militars espanyols van rebel·lar-se contra l’ordre constitucional vigent.

Reprodueixo un fragment d’un article aparegut a La Veu de Catalunya, òrgan de la Lliga Catalana aquell mateix 18 de juliol, just abans que el diari fos incautat per la Generalitat, en el que fou l’inici d’una persecució a Catalunya contra aquest partit:

Molt més innocents, molt més ingenus que els qui creguin encara en la possibilitat d’establir a les terres d’Espanya un mínimum de convivència civil entre els ciutadans i un mínimum d’eficàcia en el funcionament de les institucions representatives, serien els qui creguessin que una hipòtesi totalitària, una solució dictatorial, fos la que fos, no significaria a Espanya la negació absoluta i immediata de tot el que constitueix la nostra única raó d’existència com a força politica en la vida pública espanyola i en la vida pública catalana. Una dictadura a Espanya, en qualsevol de les seves formes, seria radicalment, irreductiblement anticatalana.

Del fragment se’n dedueix que l’ambient abans del cop d’estat era especialment difícil (impossibilitat de convivència i eficàcia de les insititucions), i la darrera frase és absolutament profètica.

Malgrat que han passat tres quarts de segle des de l’inici de la Guerra i 35 anys llargs des del final del franquisme, els fets no estan superats:

• A molts pobles i ciutats de la península hi ha encara els monuments als caídos del bàndol rebel; sobre si cal mantenir-los, jo hi sóc contrari; però en cas de fer-ho caldria afegir-hi explicacions sobre què és el monument, quan es va erigir, i deixar clar que el que representa és contrari a l’ordenament constitucional actual.
• Hi ha un Valle de los Caídos que ningú s’atreveix a proposar seriosament què se n’ha de fer, sembla que ara no toca.
• Pel que fa a la política, com a mínim el Partido Popular es nega a condemnar de forma inequívoca el cop d’estat i la dictadura.
• Caldria un bon museu de la Guerra Civil i de la posterior dictadura. A Madrid, Barcelona, València, Badajoz (on aquest agost commemoraran l’aniversari d’una de les represàlies més sagnants de la Guerra) o… on vulguin! I tinc la impressió que, si no l’han fet, és perquè és impossible consensuar-ne els continguts.