Pere Calders: Ronda naval sota la boira
Pere Calders: Ronda naval sota la boira
La Magrana, 2009
ISBN 978-84-9867-591-7
Valoració: 3
El Panoràmic és un vaixell ple de passatgers que té una avaria i queda atrapat en una espècie de corrent marítim circular perpetu, sota una espessa boira, i sense possibilitat de comunicar-se per ràdio per demanar auxili. I sense ajut extern el vaixell acabarà enfonsant-se.
En aquest context el capità del vaixell té l’obsessió d’organitzar un naufragi el més digne possible, fins a l’extrem d’acabar muntant una banda de música (la banda oficial del vaixell havia hagut de desembarcar). D’altra banda, hi ha tot de personatges peculiars amb qui es relaciona el protagonista: la noia que l’acompanya, un hipnotizador parcialment desagradable, un religiós, un jove set-ciències, entre d’altres.
La novel·la és divertida, sobretot al principi, en la presentació dels diferents personatges, quan és més present la ironia de Pere Calders.
Entrades relacionades
Siurana
Escapada a Siurana, al Prioriat, abans d’ahir.
diumenge, 24 abril 2011
Record i memòria
Feia força anys que aprofitava la Setmana Santa per fer una mica de vacances. Aquest any, però, m’he quedat per aquí. Dijous al vespre vaig anar a veure la Processó del Silenci.
Vaig fer unes quantes fotografies, sense flaix. Fer fotos amb flash en un acte d’aquest tipus em sembla una desconsideració, en alguns moments ja em va semblar intrusiu el “clic” de la càmera.
La processó transcorre per un Dalt la Vila amb l’enllumenat públic apagat, i les fotografies són força fosques. He estat temptat de passar-les a blanc i negre, però al final les deixo en color.
Entrades relacionades
dijous, 21 abril 2011
Icones a l’escriptori
Mai he entès per què alguns fabricants s’entesten a posar les icones dels seus programes a l’escriptori de l’usuari.
I Adobe és especialment pesat amb això. Per què cada instal·lació i actualització d’Acrobat Reader hi insisteix. Ningú no executa, mai, aquest programa de forma autònoma. Tothom ho fa a partir d’un fitxer, ja sigui del propi ordinador o de la web.
Si, com a mínim, ho preguntessin abans de fer-ho… Són ganes de notorietat!
Entrades relacionades
dilluns, 18 abril 2011
Cançó dels invadits
Ahir a la tarda, a la vetllada A tota veu, lletres del món que va organitzar Òmnium Cultural a Badalona, vaig sentir la Cançó dels Invadits, d’Apel·les Mestres:
No passareu, i si passeu
serà damunt d’un clap de cendres;
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.
No passareu, i si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.
No passareu, i si passeu,
decidirà més tard la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.
A sang i foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, què hi fa! si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa.
Per ço cantem: per més que feu,
no passareu.
Va ser musicada per Cassià Casademont el 1916, i es va fer popular entre els defensors de l’ordre constitucional republicà durant la Guerra Civil Espanyola.
Entrades relacionades
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals. Estan subjectes a una Llicència de Creative Commons "Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual"