Manuel Vázquez Montalbán: El hombre de mi vida
Manuel Vázquez Montalbán: El hombre de mi vida
Planeta, 2000
ISBN 84-08-03508-8
Valoració: 4
A mitjan del 1999, amb el món ja mig revolucionat pel primer canvi de segle o mil·leni, Pepe Carvalho rep l’encàrrec d’investigar l’assassinat d’un jove de l’alta societat barcelonina. I es troba embolicat en una trama d’enveges de poder, un servei d’informació a favor del nacionalisme (que opera al marge dels poders oficials, és clar).
D’altra banda, reprèn la relació amb la Charo (que ha passat uns anys a Andorra), i amb una antiga amiga que se li apropa inicialment enviant-li enigmàtics faxos. Al final, de diverses maneres, les dues dones es veuen involucrades en la trama.
La novel·la és intrigant, no s’acaba de saber si tot passa per iniciativa dels que hi participen o bé ha estat dirigit per uns tercers. Fins i tot el mateix final… bé, no entraré pas en detalls!
Hi ha algun passatge del mig del llibre una mica llarg pel meu gust. En tot cas, el ritme és bo, alguns hi trobaran una mica massa de raons polítiques i ètiques, i tothom agrairà la descripció de les operacions culinàries del Pepe.
I faig un punt i apart de Vázquez Montalbán. N’he llegit quatre en menys d’un any.
Entrades relacionades
dimarts , 22 març 2011
Nous navegadors
En pocs dies he instal·lat l’Internet Explorer 9 i el Firefox 4.
Poques sorpreses. De moment el que més m’ha agradat del Firefox 4 és la possibilitat de minimitzar el menú:
Menú Firefox 4
Val a dir que aquesta configuració ja la permetia Opera. Però no segueixo les versions preliminars de cada navegador, no sé qui ha innovat i qui ha copiat!
Ah, contràriament al que deia fa uns dies, he deixat de fer servir l’Opera (tenia un petit problema d’agilitat amb el Google reader), i he desinstal·lat el Chrome. Firefox per a gairebé tot, i Explorer per si trobo alguna web problemàtica.
Entrades relacionades
diumenge, 20 març 2011
Robert Capa: Ligeramente desenfocado
Robert Capa: Ligeramente desenfocado (Slightly Out of Focus)
Traducció de Miguel Marqués
La Fábrica Editorial, 2009
ISBN 978-84-92498-87-1
Valoració: 3
Ernest Andrei Friedmann, fotògraf hongarès (1913) va prendre el nom de Robert Capa quan va començar a treballar com a corresponsal de guerra per mitjans europeus i americans. Juntament amb Gerda Pohorylle (que va fer-se dir Gerda Taro) va construir-se una identitat de fotògraf d’èxit procedent dels Estats Units per aconseguir ser contractat a Europa. Capa va ser a la Guerra Civil espanyola, no exempt de polèmica en dubtar-se de l’autenticitat d’una fotografia ben famosa. Per autenticitat vull dir que la fotografia era un muntatge.
En aquest llibre Capa explica la seva feina durant la Segona Guerra Mundial, al nord d’Àfrica, durant l’ocupació italiana, el desembarcament de Normandia, l’entrada a París i l’ocupació final d’Alemanya, combinat amb els seus problemes burocràtics per acreditar-se com a corresponsal de guerra, i també algun esbós de la seva vida més privada (en concret, la relació amb una noia anglesa).
Una de les crítiques arran de la primera edició del llibre deia que el millor era el centerar llarg de fotografies inclou. Hi estic totalment d’acord.
Entrades relacionades
Targeta xarxa sense fils
Feinada de por per treure la targeta de xarxa sense fil de l’ordinador fix (que necessitava per un altre ordinador). Després de treure-la l’arrencada de l’ordinador se’m quedava clavada al driver avgrkx64.sys. Al final he desinstal·lat l’antivirus AVG, i he pogut activar la targeta amb fil.
Suposo que el problema ha estat que no l’he deshabilitat abans de treure-la.
Entre una cosa i altra, un parell d’hores perdudes.
Entrades relacionades
dimecres, 16 març 2011
Tom Sharpe: Wilt, més que mai
Tom Sharpe: Wilt, més que mai (Wilt on High)
Traducció de Màrius Serra
Columna, 1988
ISBN 84-7809-019-3
Valoració: 3
Henry Wilt segueix essent professor de la Tec, però a més els vespres fa classes a un mafiós de la presó i conferències de cultura anglesa a una base militar nord-americana. La seva dona, l’Eva, està preocupada (com sempre) per l’apatia sexual de Henry, i tots dos discuteixen contínuament (moltes vegades a causa de les quadrigèmines).
A la Tec mor una estudiant per sobredosi de droga. L’inspector Hodge de la policia inicia una investigació, mentre que l’inspector Flint en fa una altra de paral·lela i extraoficial, suposant que Hodge es tornarà ximple intentant entendre Wilt, i que fracassarà estrepitosament. També s’hi involucren els militars de la base on Wilt fa conferències.
Els millors episodis són els de discussions dins del claustre de professors i, és clar, els de l’interrogatori de Wilt. Però res semblant als del primer llibre de la sèrie.
Entrades relacionades
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals. Estan subjectes a una Llicència de Creative Commons "Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual"