Gabriel García Márquez: El amor en los tiempos del cólera
Gabriel García Márquez: El amor en los tiempos del cólera
Mondadori, 1999
ISBN 978-84-397-0385-3
Valoració: 4
Un dels clàssics de García Márquez, que no havia llegit fins ara, tot i que el tenia a l’estanteria des de fa un parell d’anys.
Lluny de l’estructura complexa de Cien años de soledad o prismàtica de Crónica de una muerte anunciada, aquesta és una obra pràcticament lineal, que tracta de l’amor apassionat, gairebé obsessiu, de Florentino Ariza cap a Fermina Daza. El millor del llibre és la descripció que fa dels sentiments, caràcters i ambients on transcorre la vida dels personatges. De fet el llibre és això, que no és poc! El més curiós: al principi hi ha un cert misteri (que suposes que serà el fil conductor de la història) però que al final és anecdòtic.
En van fer una pel·lícula l’any 2007. Algú m’ha dit que era dolenta, i no m’estranya: és un llibre ben poc cinematogràfic.
Recomanable per lectura pausada.
Entrades relacionades
diumenge, 16 maig 2010
Diada castellera a Badalona
Vídeo de les quatre darreres actuacions de la diada castellera d’avui a Badalona, amb els Castellers de Lleida, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Badalona, és clar!
Entrades relacionades
dilluns, 10 maig 2010
Bombeta LED “Parathom”
Comença a haver-hi bombetes LED interessants, en el sentit que poden substituir bombetes incandescents corrents. He comprat una Parathom Classic A 40 d’Osram:
Bombeta LED Parathom
Les conclusions:
- Consumeix 8 W, i la venen com una substituta de bombetes de 40 W. Segons com es miri és correcte:
- Emet 345 lm, i una incandescent de 40 W n’emet uns 420. Sembla, doncs, que hagi de fer menys llum.
- He comparat el temps d’exposició per fotografiar una habitació i?luminada amb aquesta bombeta i amb una incandescent de 40 W. Em surten els mateixos valors. (Les mesures poden estar condicionades per la forma del llum, que no puc tenir en compte.)
- Té un cert retard en l’encesa. Amb l’ajut de filmació de vídeo l’avaluo en 0,25 segons (inferior a la majoria de bombetes fluorescents de baix consum, però es nota).
- Té un pes considerable, 140 g. Una incandescent pesa uns 30 g. Pot ser un inconvenient per a llums articulats.
- La temperatura de color és de 3.000 K, un blanc càlid, molt semblant a les bombetes incandescents.
- En apagar-la queda un residu de llum, que s’esvaeix al cap d’uns segons.
- Té una durada prevista de 25.000 hores.
Aquesta té rosca E27, com podeu veure; també n’hi ha amb rosca E14 i GU10, tot i que la potència de les GU10 és una mica més petita.
Caldrà seguir l’evolució d’aquests productes; encara els falta:
- Un pas més en la potència lluminosa perquè puguin substituir bombetes de 60 W i 100 W amb mides similars a les bombetes clàssiques.
- Reducció de preus: ara mateix costen entre 3 i 4 vegades més que una bombeta fluorescent de baix consum.
Entrades relacionades
diumenge, 9 maig 2010
Suggeriment d’adjunció al Thunderbird
Curiositat del Thunderbird 3: en un correu he escrit t’envio i ha activat una barra a la part inferior convidant-me a adjuntar-hi un fitxer. No m’hi havia fixat fins ara.
Suggeriment d'adjunció de fitxer
Entrades relacionades
Jordi Sierra i Fabra: Set dies de juliol
Jordi Sierra i Fabra: Set dies de juliol (Siete días de julio)
Versió catalana del mateix autor
Rosa dels Vents, març del 2010
ISBN 978-84-01-38745-6
Valoració: 3
Després de l’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona, Miquel Mascarell, l’últim policia republicà de la ciutat (vegeu Cuatro días de enero) és detingut i passa uns quants anys a presons franquistes. El 1947 és alliberat i torna a la ciutat, on la burgesia s’enriqueix amb l’estraperlo a gran escala, les persones més senzilles sobreviuen com poden emmig dels racionaments i picaresques, i les arbitrarietats policials són a l’ordre del dia.
Amb els quatre xavos que li han donat pel seu treball a les presons, l’ex-inspector s’insta?la a una pensió. Aviat rep una carta amb un enigmàtic vol tornar a sentir-se policia?, la fotografia d’una dona, una adreça i unes temptadores 1.000 pessetes. Sense res millor per fer comença a investigar en una ciutat que, si bé coneix, li és poc amiga.
Jordi Sierra aprofita la nove?la per descriure la vida a les ciutats durant la postguerra; la lectura és molt amena, combina bé la peripècia personal del personatge amb la intriga policial.
Entrades relacionades
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals. Estan subjectes a una Llicència de Creative Commons "Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual"