Coca de pebre
Un dels records d’infantesa coŀlectivament idealitzats per la família més propera és una coca de pebre que feien (o potser encara fan) a un forn de Montblanc, a la Conca de Barberà.
Feia temps que hi pensava, i avui m’he atrevit a provar-ho: només cal barrejar aigua i farina, amb una mica de sal, fent una massa homogènia espessa. Pasteu-la bé amb les mans, com si féssiu pa, i després esteneu-la amb l’ajut d’un corró de cuina. La massa ha de quedar ben fina, d’entre 2 i 4 miŀlímetres de gruix. Poseu-la a una safata de forn; l’he untada amb una mica d’oli, però no tinc clar que calgui.
Poseu-hi sal i pebre al damunt. Amb l’ajut del corró o amb les mans pressioneu una mica el pebre i la sal contra la massa perquè s’hi enganxin. Coeu-ho al forn, a uns 240 graus, durant uns 10 o 12 minuts. Ha de quedar seca i un punt de res torrada; la que us ensenyo és massa torrada del centre; en canvi. és gairebé perfecta de les vores.
Tot i la improvisació i poca pràctica me l’he cruspida per berenar, i m’ha quedat prou bé per repetir-ho més endavant. Em cal controlar una mica més la cocció, això és clar.
gràcies Gabariel! Ho provaré!
Assumpta
Comentari per Assumpta — dilluns, 25 gener 2010 @ 9:28