Coca de pebre
Un dels records d’infantesa co?lectivament idealitzats per la família més propera és una coca de pebre que feien (o potser encara fan) a un forn de Montblanc, a la Conca de Barberà.
Feia temps que hi pensava, i avui m’he atrevit a provar-ho: només cal barrejar aigua i farina, amb una mica de sal, fent una massa homogènia espessa. Pasteu-la bé amb les mans, com si féssiu pa, i després esteneu-la amb l’ajut d’un corró de cuina. La massa ha de quedar ben fina, d’entre 2 i 4 mi?límetres de gruix. Poseu-la a una safata de forn; l’he untada amb una mica d’oli, però no tinc clar que calgui.
Poseu-hi sal i pebre al damunt. Amb l’ajut del corró o amb les mans pressioneu una mica el pebre i la sal contra la massa perquè s’hi enganxin. Coeu-ho al forn, a uns 240 graus, durant uns 10 o 12 minuts. Ha de quedar seca i un punt de res torrada; la que us ensenyo és massa torrada del centre; en canvi. és gairebé perfecta de les vores.
Tot i la improvisació i poca pràctica me l’he cruspida per berenar, i m’ha quedat prou bé per repetir-ho més endavant. Em cal controlar una mica més la cocció, això és clar.
Al claustre de la catedral de Tortosa hi ha diversos rellotges de sol. La visita va ser al voltant de les cinc de la tarda a mitjan desembre, pràcticament sense ombres.
(més…)
Herta Müller: La bestia del corazón (Herztier)
Traducció de Bettina Blanch Tyroller
Ediciones Siruela, 2009
ISBN: 978-84-9841-373-1
Valoració: 2
Un grup de joves lluita per evitar ésser engolits pel sistema dictatorial de la Romania de Ceucescu. Encara amb els fantasmes de la segona guerra mundial, en una societat atemorida per les investigacions policíaques, reprimida per la manca de llibertats i falsament esperançada pels rumors de malaltia del dictador. De los muertos de las fugas no se hablaba igual que de las enfermedades del dictador. Éste salía el mismo día por la televisión y ahuyentaba la proximidad de la muerte con un discurso más largo. Mientras hablaba se le encontraba otra enfermedad que lo acercaba más a la muerte.
És una nove?la dura, seca, obsessiva. M’ha costat molt d’avançar i acabar-la. Transmet la desolació i desesperació (sentiment que identifico amb el títol) possiblement volgudes per l’autora, però esdevé repetitiva i difícil de llegir.
Vaig triar el llibre a cegues, sense cap criteri sobre l’autora, atret per la recent concessió del premi Nobel. Amb això vull dir que no es pot generalitzar la impressió que m’ha causat el llibre a la resta de l’obra de l’autora, que desconec. Possiblement en busqui alguna altra obra.
