Cormac McCarthy: No és país per a vells
Cormac McCarthy: No és país per a vells (No Country for Old Men)
Traducció de Lluís Delgado i Rosa Borràs
Edicions 62, febrer del 2008
ISBN: 978-84-297-6087-3
Valoració: 3
Història de violència a la frontera dels Estats Units amb Mèxic. Un caçador troba una bossa amb dos milions de dòlars entre les restes d’un mortal tiroteig protagonitzat per bandes de traficants de droga. A partir d’aquest moment és impecablement perseguit pels dos grups de traficants, que volen recuperar els diners. La història té un contrapunt, les vivències del xèrif del lloc on passen els fets, que arran d’aquest i altres esdeveniments es planteja el sentit de la seva feina, i també reflexiona sobre el passat i esdevenidor del país.
Novel·la amb un estil sec i directe, que reforça la duresa de l’argument. La recomano, però abtingueu-vos-en si la violència extrema i gratuïta us afecta.
No he vist la pel·lícula que van fer-ne els germans Coen, però me l’apunto per buscar-la!
dimarts , 1 desembre 2009
Jaume Cabré: Les veus del Pamano
Jaume Cabré: Les veus del Pamano
Proa, novena edició, març del 2008
ISBN: 978-84-8437-473-2
Valoració: 5
La novel·la de Jaume Cabré retrata uns fets de la Guerra Civil espanyola en un poble del Pirineu, que possiblement són emblemàtics: assassinats de persones burgeses a principis de la guerra a mans de grups anarquistes o d’esquerres, i venjança posterior per parts de grups o autoritats addictes al règim sense escrúpols. I també corrupteles de les autoritats locals afins al Movimiento.
El llibre és una novel·la coral, en què diversos fets estan explicats per diferents persones, de manera que cadascuna hi introdueix matisos i la visió des d’un angle diferent. A partir d’un manuscrit inèdit de l’antic mestre de l’escola del poble, una mestra del segle XXI desvetlla tota la història, i exemplifica clarament el fet que la història l’escriuen els guanyadors i, hauríem d’afegir-hi, els poderosos.
La casualtitat ha volgut que llegís el llibre alhora que TV3 n’emetia l’adaptació televisiva, adaptació que no he vist, tot i que n’he sentit bones crítiques.
Entrades relacionades
Arxiu d’Agustí Centelles
Hi ha molt d’enrenou entre la Conselleria de Cultura i el Ministerio de Cultura per l’adquisició, per part del Ministerio, del fons fotogràfic d’Agustí Centelles.
M’és ben bé igual on siguin els negatius, al cap i a la fi un dia o altre es faran malbé. Demano al Ministerio que s’afanyi a digitalitzar i catalogar tot aquest material, garantir-ne la conservació al llarg dels anys, i deixar-lo consultable amb caràcter obert i universal per al públic a través de la web, atès que tots n’hem pagat un trosset.
Entrades relacionades
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals. Estan subjectes a una Llicència de Creative Commons "Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual"