Aquest dimecres he tingut l’oportunitat de pujar en una avioneta, una Cessna 172 FRJ de l’Aero Club Barcelona-Sabadell, matrícula EC-CZZ. Hem sortit des de l’aeròdrom de Sabadell, cap a Granollers i Mataró, i seguint la línia de la costa fins una mica més amunt de Lloret. Com a molt hem anat a uns 1.500 peus d’alçada. Mai havia estat en un aparell d’aquestes característiques, la veritat és que m’ha agradat; i m’ha sorprès l’aparent facilitat d’enlairament, res a veure amb els llargs temps d’acceleració dels avions grans.
La visibilitat era força dolenta, però he fet alguna fotografia.
Oriol, gràcies per la passejada!
(més…)
Acabo d’adonar-me que s’ha espatllat la paginació (queden uns números sobre uns altres en comptes de ser uns al costat dels altres). Cosa del full d’estils i l’actualització del plugin de paginació que, confessaré, em fa moltíssima mandra de corregir.
15/8/2009: He trigat 1 mes, però ja està arreglat. No hi havia el fitxer ni el directori amb els estils.
Termòmetre que marca 29 graus
Em sap greu encetar una conversa (o monòleg) pròpia d’ascensor, però aquesta nit promet ser d’autèntic insomni. I no perquè com, fa 40 anys, un gran esdeveniment (sortida d’astronautes per arribar a la lluna) ens commini a quedar-nos desperts, sinó per una extraordinària calor i xafogor.
Això és el que marca el termòmetre del menjador; i el de l’habitació com a molt està 1 grau per sota.
Frédéric Beigbeder: Windows on the World
Ed. Gallimard, col·lecció Folio
ISBN: 978-2-07-031461-4
Valoració: 4
Windows on the World era el nom del restaurant que hi havia al capdamunt de la torre bessona nord del World Trade Center de New York; l’obra comença a les 8:30 i acaba a les 10:29, un capítol per minut.
Als minuts parells l’autor explica per què fa la novel·la, com veu el món, d’on venim, on anem, en el moment de l’escriptura del llibre (entre el 2002 i el 2003). Els minuts senars són per un home d’uns quaranta anys i els deus dos fills que esmorzen al restaurant el fatídic 11 de setembre de 2001. Aquest és l’aspecte que més m’ha agradat del llibre, que intercala ficció històrica (que evita rabejar-se en detalls escabrosos) i reflexió.
Com bé diu l’autor: tots coneixem el final (tothom mor), però de fet tot s’ha d’inventar (ben bé ningú no sap què va passar al restaurant aquell matí).
Ah, curiositat, el llibre és imprès a Barcelona.
