El Microsoft Excel té un mode de presentació en què t’ensenya les fórmules de cada cel·la en comptes dels resultats. Aquesta visualització es pot activar amb una opció dels menús (que està una mica amagada).
Alguna vegada se m’havia activat aquesta visualització en picar alguna combinació de tecles que, fins ara, no havia aconseguit identificar; la primera vegada que em va passar vaig perdre força temps fins que vaig trobar com desactivar-ho a través dels menús.
Avui ho he trobat: és Alt-\ (l’Alt de l’esquerra de l’espaiador i la tecla de dalt de tot a l’esquerra).
Tampoc el Windows Vista (i menys el de 64 bits) està exempt de problemes amb hardware: l’única manera que he trobat de sincronitzar el Treo 680 amb el Palm Desktop ha estat amb bluetooth. Impossible amb el cable.
Tom Sharpe: Wilt
Traducció de Lluís Comes i Arderiu
ISBN: 84-664-0430-9
Valoració: 4
Henry Wilt és un professor d’humanitats en una escola d’arts i oficis britànica, casat amb Eva, una dona hiperactiva i dominant, instal·lat en una rutina invariable al llarg de les setmanes.
En els passeigs diaris amb el gos imagina maneres de matar la seva dona, essencialment com a distracció. Fins que, arran d’un incident vergonyant (per ell) que s’esdevé en una festa a la que assisteix a contracor, decideix començar a assajar aquest assassinat. Una sèrie de coincidències fa que la policia pensi que veritablement ha mort l’Eva.
Tom Sharpe no necessita massa presentacions, i aquest és un dels seus llibres més coneguts. Amb alguns passatges senzillament hilarants, alhora és una crítica corrosiva a diversos aspectes de la societat britànica.
Julià de Jòdar: El trànsit de les fades
Quaderns Crema
ISBN: 84-7727-344-8
Valoració: 4
Aquest és el segon llibre de la trilogia L’atzar i les ombres. Pren del primer (L’àngel de la segona mort) part dels personatges i l’escenari, el mateix barri obrer de Guifré i Cervantes.
L’obra transcorre durant una Setmana Santa dels anys cinquanta, i explica amb pèls i senyals els fets que porten, el Diumenge de Pasqua, que el Chuti clavi una ganivetada i mati Boni Caballero, quan aquest intenta defensar la Lilà de les agressions del Chuti, i com després la noia es tira al pou de les orxateres. (Explicar això no fa perdre l’interès per la novel·la, perquè això es coneix el primer capítol).
En aquesta segona obra, ja lluny de les rancúnies polítiques i personals de la postguerra, el tema central són les passions i desitjos amorosos, les enveges del barri, una mica trasbalsat per l’arribada (com cada any) d’un grup de teatre ambulant i l’estrena, el Dissabte de Glòria, de La malquerida, de Jacinto Benavente.
L’autor hi fa sortir uns quants elements del catàleg badaloní d’actius, alguns amb un petit retoc humorístic: una imaginària fàbrica tèxtil Cul del Mono (però també can Montal i la floristeria Ventura), les festes locals, els micacos i alguna nom de personatge secundari que no sembla triat a l’atzar.
L’obra és escrita amb estil indirecte (els fets són explicats per diverses persones del barri), i l’he trobada més engrescadora, àgil i lleugera que L’àngel de la segona mort, més densa. La recomano.
Atenció si feu servir Imagemagick amb Windows: el nom de l’executable (convert.exe) col·lisiona amb la utilitat homònima per canviar el format de les particions de disc.
A punt de tornar-m’hi ximple, he canviat el nom de l’executable d’Imagemagick a imconvert.exe.
Les meves adquisicions d’aquesta Setmana:
- Ragtime, de E. L. Doctorow
- Wilt, de Tom Sharpe
- Contra la fam i la guerra, d’Arcadi Oliveres
Els dos primers els portava a la llista, el tercer ha estat la torna.
Quant a l’emplaçament, als voltants del monestir de Sant Cugat del Vallès: jo hauria mirat d’ajuntar una mica més les tres carpes (infantil, no-ficció i ficció), potser totes tres dins del recinte del monestir. Però amb aquest dissabte pre-primaveral que ha fet l’ambient era molt acollidor, i hi havia força gent (sense aglomeracions).
D’acord que el marc de les Drassanes era incomparable, però ha de fer-se tot Barcelona? I prefereixo Sant Cugat que la plaça de Catalunya!
Un dels implicats en les pressumptes irregularitats de finançament del PP es diu Bosch, i ja he sentit un parell de vegades boig a mitjans de comunicació de parla castellana.
Fa certa gràcia.
