Sovint en llevar-me engego la ràdio, en concret Catalunya Ràdio, per poser-me una mica al dia de com està el món.
Des de fa un temps tenen la mania d’explicar-nos els resultats dels equips de la NBA en què hi ha jugadors catalans. És una informació que no m’interessa gens ni mica, però en què cometen de forma persistent i sistemàtica el següent error: si un jugador ha agafat 12 rebots i ha fet 17 punts (per exemple) diuen que ha fet una doble figura. Vaja, tenint en compte que una figura és una xifra o dígit, això són dues dobles figures, oi?
No acabo d’entendre què hi fan, tants assessors lingüístics. O és que no són capaços de veure-hi més enllà del diccionari de l’IEC i preguntar-se una mica què volen dir els modismes importats? Tampoc no sé per què han de parlar de “figures”, que en català de cap manera vol dir xifres. No m’oposo a importar neologismes quan no en tinguem de propis prou precisos, però es pot fer l’esforç de trobar una expressió equivalent en català que tothom entengui.
He adquirit un commutador de teclat, vídeo i ratolí (KVM) Conceptronic, el CKVM2U, per a 2 ordinadors.
CKVM2U de Conceptronic
Tant les connexions als ordinadors com al teclat són USB. També permet commutar la sortida d’altaveus i micròfon, però no ho faig servir.
Es pot commutar d’ordinador fent servir els botons que porta a la part superior, o pitjant 2 vegades la tecla Blog-Despl (Scroll-lock). Perquè em funcionés la commutació per la tecla des de Linux he hagut de forçar el reconeixement d’aquesta tecla (he creat el fitxer .Xmodmap, amb la línia add mod3 = Scroll_Lock). Reconec que sense el Google no me n’hauria sortit.
12/12/2009: Deixo de fer-lo servir, perquè em produeix una petita doble imatge.
Joaquim Amat-Piniella: K. L. Reich
Edicions 62
ISBN: 84-297-5672-8
Valoració:2
Joaquim Amat-Piniella, intel·lectual i polític manresà, sortí de Catalunya al final de la Guerra Civil, i anà a parar al camp de concentració de Mauthausen (Àustria), on passà quatre anys.
En aquest llibre narra les vivències en un camp de l’Emili, un català que salva la vida fent dibuixos pornogràfics per a un oficial de les SS. Es pot veure cert paral·lelisme entre la novel·la i la realitat en la transcripció de l’entrevista que Montserrat Roig realitzà a l’autor (per a escriure el llibre Els catalans als camps nazis).
El llibre és d’una cruesa estremidora, sobretot a la primera part, en què explícitament es descriuen escenes de violència inimaginable. Més tard el nostre personatge canvia de camp, i fins a l’alliberament per part de l’exèrcit nord-americà hi prenen més rellevància l’evolució personal, el pensament sobre la condició humana i fins i tot certes maquinacions polítiques.
Tot i el caràcter excepcional de l’obra, pel doble vessant de document històric i humà, com a obra literària li dono un aprovat justet, encara que això signifiqui discrepar de veus tan autoritzades com la suara anomenada Montserrat Roig.
