Alliberament Ingrid Betancourt
Em reconec essencialment ignorant en política internacional. Desconec quins principis i circumstàncies porta la guerrilla de les FARC a actuar. No simpatitzo amb les forces armades en general, però m’acabo d’alegrar que l’exèrcit colombià hagi alliberat Ingrid Betancourt i altres persones segrestades per les FARC.
Poques vegades he llegit paraules tan colpidores com la carta d’Ingrid que va fer-se pública el desembre del 2007. La podeu trobar fàcilment a internet, però en copio alguns fragments:
Aquí vivimos muertos.
No tengo ganas de nada. Creo que eso es lo único que está bien, no tengo ganas de nada porque aquí en esta selva la única respuesta a todo es ‘no’. Es mejor, entonces, no querer nada para quedar libre al menos de deseos.
Aquí todo tienen dos caras, la alegría viene y luego el dolor. La felicidad es triste. El amor alivia y abre heridas nuevas… es vivir y morir de nuevo.
Me’n vaig a dormir una mica més content que quan m’he llevat.
