Un xic de llum

Veig una conseqüència positiva en l’augurada “certa falta d’abastament” de béns: potser prendrem consciència del privilegiat món i època en què vivim des del punt de vista de satisfacció de les necessitats més elementals: al supermercat hi ha iogurts sempre, a la gasolinera tenen combustible, i surt aigua per l’aixeta, i els talls d’electricitat són excepcionals. Però seixanta anys enrera ningú menjava kiwis, salmó ni endívies; les neveres funcionaven amb barres de gel, rentaven la roba als safareigs, i determinats medicaments havien de ser portats de l’estranger, a vegades de contraban.

D’una altra manera, no deixo de sorprendre’m cada vegada que vaig a una gran sufície comercial amb piles i piles de menjar que, suposo, algun dia es vendrà.