Un xic de llum

Tot i que la Dirección General de Tráfico n’ha fet alguna campanya, no serveix per a gran cosa: massa sovint a les vies de 3 carrils hi ha vehicles circulant pel carril del mig sense tenir-ne cap a la dreta, és a dir, sense estar avançant-ne un altre.

Resultat: els 3 carrils queden reduïts a 2, la circulació és molt menys fluïda del que podria ser. Això amb sort, perquè de tant en tant hi ha algun eixerit que fa l’avançament pel carril dret.

Hi ha campanyes institucionals que mai no entendré, i que trobo absurdes.

I una d’aquestes és el “som-hi blaus, som-hi peus, llibre…”, que deu voler encomanar-nos optimisme col·lectiu, suposo, fins i tot a objectes inanimats com les aixetes, i la cal·ligrafia. Això d’haver de fer un anunci per anunciar el lema que acompanyarà les properes campanyes institucionals és absurd: si tens un bon lema (i som-hi! m’agrada força) fes-lo servir, directament.

Seguint amb les mesures aproximades de pluja, han caigut uns 10 litres per metre quadrat des de primera hora del matí a Badalona. Una pluja molt fina i poc intensa, però continuada des de quarts de nou del mati fins a les quatre de la tarda.

Tenia el material des de fa unes setmanes, i avui m’he decidit a muntar el capçal per al llit.

Ha quedat així:

L’he fet jo perquè havia de complir uns quants requisits:

• Havia de premetre moure els interruptors i endolls, perquè els antics estaven molt enganxats al llit, tant que era relativament fàcil encendre el llum amb un cop de coixí; però evitant fer regates i forats per posar la caixa a la paret, perquè no m’hi atreveixo.
• Poc gruix, perquè l’habitació és poc fonda. Al final el capçal fa 4 centímetres, el mínim per poder collar-hi els interruptors i endolls.
• Cost moderat. És un complement que realment només serveix per evitar que la paret s’embruti amb el fregament dels cabells, mans, etc., i no m’hi volia gastar massa diners.

Hi he dedicat unes 9 hores de feina, més del que em pensava, però no es pot tenir tot!

Hi ha un plugin per al WordPress que comprova automàticament els enllaços trencats de totes les entrades publicades: Broken Link Checker.

Revisa periòdicament totes les entrades publicades, amb l’opció de marcar amb un estil determinat (per exemple, lletres tatxades) els enllaços trencats.

En el meu cas m’ha trobat 4 enllaços trencats: 2 els he pogut resoldre; les altres dues adreces corresponen a webs de seguiment de resultats electorals que ja no estan disponibles; les he deixat amb l’estil tatxat.

He canviat .htaccess perquè redirigeixi els antics feeds (atom.php i xml-rss2.php) als equivalents de WordPress. Ho havia fet fa uns dies, però faltava afegir [R] (que retorna l’adreça nova al navegador) perquè acabés de funcionar: sense això es generava només la capçalera, però sense el contingut.

Ho he provat durant un parell de dies, ja funciona bé.

Aquest és el dimoni que havíem de cremar ahir, a Badalona:

La casualitat ha volgut que precisament la pluja indultés el dimoni durant 2 dies, perquè la cremada serà la nit de dilluns.

I fixeu-vos que precisament aquest any el personatge s’està bevent l’aigua de les muntanyes amb una canya. Més oportú impossible!

Avui fins i tot els més indiferents als fenòmens meteorològics s’han interessat per la pluja.

M’he muntat el meu pluviòmetre particular, un pot de la cuina pràcticament cilíndric que he deixat al terrat a mig matí (no puc recordar-me de l’hora):

Ara té pràcticament 5 cm d’alçada d’aigua (a l’aigua li falten uns 2 o 3 mil·límetres per arribar-hi, més o menys el mateix que hi ha des del principi del regle fins la ratlla del zero), o sigui que ha plogut pràcticament 50 litres/metre quadrat en unes 16 hores.

Emili Teixidor: Laura Sants
Columna Edicions
ISBN: 84-664-0716-2
Valoració:3

Andreu es un guionista de la televisió pública que rep l’encàrrec d’elaborar un guió televisiu basant-se en la història de Laura a la ciutat dels sants, buscant per tant els valors de la fidelitat, la passió i el poder als nostres dies. Per això es trasllada a Comarquinal (que hem d’associar a Vic), la ciutat on havia passat diversos estius d’infància, a casa l’àvia, amb la idea d’esbossar el guió i busar possibles localitzacions per al rodatge.

Mentre és a Comarquinal s’assabenta de diversos embolics de poder polític i econòmic, reflexiona sobre el valor de la fidelitat i compromís, l’evolució i canvi del paper de les dones a la societat en les darreres dècades i la seva situació personal, que hom pot definir per una incapacitat de compromís general.

L’obra és densa en visions psicològiques i sociològiques, i pel meu gust deixa aspectes de la trama massa oberts. Segurament no eren l’objectiu principal de l’autor, però aleshores potser calia reequilibrar alguns aspectes, potser alleugerir el component d’intriga de la trama (menys fronts per tancar). Ben escrita, com ens té acostumats Emili Teixidor, però no tan rodona com Pa negre o El llibre de les mosques.