Un xic de llum

He decidit que aquest cap d’any passo d’enviar SMS per felicitar el bon any! Només contestaré els que rebi d’algú ben inesperat!

Així que aprofito aquest racó per desitjar que entre tots fem del 2008 un any amb més espai per a la convivència, les emocions intenses, la cultura, en definitiva tot allò que ens humanitza, i menys per a la violència.

Noah Gordon: El celler (The Bodega)
Traducció al català de Rosa Borràs
ISBN 978-84-96791-58-9
Valoració: 3 justet!

Des de fa una temporada miro de defugir els productors de best sellers, i Noah Gordon n’és un, perquè acostumen a repetir una i altra vegada una fórmula que més o menys els ha funcionat en alguna ocasió. I aquesta vegada no és pas diferent! Si he transigit és perquè l’obra està ambientada al Penedès, i m’ha fet certa gràcia per la raó de la proximitat.

El celler és la història d’un home jove català que a l’últim terç del segle XIX ha passat una temporada a França i torna a Catalunya per començar a fer vi segons el que ha après al Llenguadoc. S’hi afegeix una peripècia personal lligada amb la història real d’Espanya (l’autor ja explica que és ficció, però està prou ben trobat).

Estructuralment és fluixa, hi ha trossos una mica postissos o mal encaixats, i literàriament no li veig gaire virtuts. Això sí, passa com l’aigua (o el bon vi?), és perfecta per a tardes d’hivern!

George Orwell: Homage to Catalonia
Penguin Books
ISBN 978-0-141-18305-3
Valoració: 4

Eric Blair -que escrivia amb el pseudònim de George Orwell- va venir a Barcelona a la tardor del 1936, per lluitar al bàndol republicà, durant la Guerra Civil. Arriba a una ciutat que transpira igualitarisme, on (per exemple) hom no diu “bon dia” sinó “salut!”, on s’han abolit les propines, i tothom es tracta de tu.

S’apunta a les milícies del POUM, i és destinat al front d’Aragó. Després d’un dur (pel fred i l’escassedat de provisions) i monòton hivern torna a Barcelona, on troba un ambient molt més classista i tradicional que uns mesos abans. Hi viu els disturbis entre la policia i els anarquistes de principis de maig del 1937, que va començar amb l’ocupació de l’edifici de la Telefónica per part de la policia i que va portar a la dissolució i criminalització del POUM per part de les autoritats del moment.

Més tard torna al front, on és ferit de bala al coll, i salva miraculosament la vida. Un cop recuperat de la ferida i declarat invàlid per a lluitar, amb la seva dona se’n torna a Anglaterra, espantat pel fet que si es queda a Barcelona puguin detenir-lo per haver lluitat a les milícies del POUM.

El llibre fa un èmfasi important en tots els fets del maig del 1937, i acusa amb contundència les autoritats del moment -PSUC principalment- d’haver practicat una política de repressió després dels fets.

El llibre m’ha fet veure la gran ignorància que tinc sobre tota la Guerra Civil espanyola. M’he proposat llegir-ne altres llibres.

Instal·lació d’un Office 2000; com que per a les actualitzacions demana els discos d’instal·lació he decidit copiar-los al disc dur. Bé, si mai feu el mateix, assegureu-vos que copieu també els fitxers ocults. No sóc capaç d’entendre per què no els van posar tots visibles, però sí, n’hi havia d’ocults (que m’han fet repetir la instal·lació).