Sant Miquel de Cuixà
Unes quantes fotografies de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, al Codalet (al costat de Prada), al Conflent, als peus del Canigó.
Arran de la nacionalització dels béns eclesiàstics durant la Revolució Francesa, moltes parts de l’abadia es deterioraren o foren reaprofitades per altres usos: la llosa de l’altar va ser en un balcó, la part més sencera del claustre és al museu The Cloisters de Manhattan, i un dels dos campanars va enfonsar-se.
La darrera estrofa del poema Los dos campanars de Jacint Verdaguer diu:
Lo que un segle bastí l’altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.
