Un dels avantatges d’aquest hivern poc fred és que tots haurem estalviat una mica en calefacció. Heus ací el gràfic de consums que m’acaben d’enviar en la darrera factura del gas:
Vist en perspectiva la reducció em sembla fins i tot poca.
En tot cas, el fet que les temperatures no hagin baixat tant ha reduït les emissions de gasos; si aquests són les causants del “canvi climàtic”, a l’hivern hi ha certa autoregulació del sistema. No pas a l’estiu, en què les (hipotètiques) altes temperatures faran augmentar el consum d’electricitat.
He posat cometes a “canvi climàtic” perquè sóc dels que no acabo de creure’m que tinguem prou coneixements i dades estadístiques per saber exactament què està passant, i si aquest hivern càlid i sec és realment producte del canvi climàtic o bé ha estat una excepció: les causes, són humanes o bé naturals? Hem ajuntat causes cícliques amb causes humanes? Em sembla que el fenomen és prou complex per reduir-lo a titulars que puguem entendre els que no en som experts. Tenim aparells de mesura, xarxes meteorològiques i estadístiques que no teníem fa 100 anys, que és un temps molt petit en termes geològics…
Canviant un password he tingut un petit ensurt: un cop fet el canvi, quan he hagut de tornar-lo a escriure, l’ordinador em deia que era incorrecte. Al final era que havia teclejat en majúscula un número que venia després d’una lletra majúscula, tot i que la intenció inicial no era aquesta.
El més curiós ha estat la manera de trobar-ho: durant una bona estona he estat encertant la contrasenya, i era precisament quan la teclejava més ràpid. Però és clar, aleshores no recordava exactament què havia fet! En fi, m’ha calgut una estona llarga per deduir-ho.
Això em porta a una recomanació de calaix: cal sempre tenir una porta (ni que sigui temporal) d’entrada al sistema quan fem un canvi de contrassenya d’un usuari administrador: com a mínim hem de tenir un altre usuari amb privilegis per canviar-li la clau; si cal al cap d’una estona, un cop de fetes totes le comprovacions, el desactivem.
Per cert, faig servir el tipus de passwords que suggereix Microsoft.
A la Casa Elizalde hi ha una exposició de fotografies del Vietnam fetes per Jaume Comerma durant un viatge a aquest país. Ahir hi vaig treure el cap, i si hi passeu a prop us recomano que hi entreu i us les mireu (són al segon pis). Hi força instants de vida, captats sobretot a mercats, al camp, carreteres, és a dir, en l’activitat diària del poble, amb l’habitual espetec de colors de les cultures asiàtiques. L’exposició es visita en poca estona, hi deu haver una cinquantena de fotografies.
El muntatge de l’exposició és molt senzill, però és bo persones sense un renom com a fotògraf -tot i no conèixer-lo personalment em sembla que l’autor no és fotògraf professional- tinguin l’oportunitat d’exposar part de la seva obra.
Com a curiositat, al primer pis hi ha 3 o 4 fotografies de portes i parets de Barcelona fetes per José Antonio Sancho, impreses amb tinta sobre paper d’aquarel·la. Aquest paper els dóna un relleu i profunditat bastant especials.
Aquesta setmana he tornat a maleir l’invent de l’empaquetat de plàstic amb què sovint hem de lluitar quan comprem objectes d’allò més quotidià: si ho vols fer servir de seguida i no tens unes bones tisores o ganivet a mà ja has begut oli; et costarà 10 minuts obrir-ho, això si no et claves un tros de plàstic als dits.
(més…)
