Un xic de llum

Paulo Coelho: Onze minuts (Onze minutos)
Traducció al català de M. Dolors Ventós
Editorial Proa
ISBN 84-8437-571-4
Valoració: 4

Una noia de Brasil se’n va del seu poble amb els estalvis de la seva primera feina a Copacabana. Allí és contractada un suís que li promet convertir-la en una estrella de samba brasilera a Europa.

Un cop a Ginebra res no és el que esperava: a la feina (ballarina de discoteca) s’hi afegeix la dificultat de l’idioma, el clima i la soledat. Intenta esdevenir model i acaba essent una prostituta en un local (anomenat també Copacabana) del carrer Berna.

Els ingressos que li proporciona la nova feina són abundants, però segueix sense trobar un home que l’estimi, fins i tot sense trobar un home que li doni veritable plaer sexual. Fins que en coneix dos absolutament contraposats que li fan replantejar l’essència de l’estimació i del plaer.

Escrit en forma gairebé de conte, la novel·la passa de la infantil i innocent Maria nena, a una dona madura. Part de la història és coneguda a partir de fragments del Diari de la Maria, que acostumen a tancar els capítols.

Novel·la ben escrita, sense ser cap prodigi de produnditat (tota ella sembla “simple”, només hi ha un fil argumental, la vida de la noia), té les pàgines justes (ja és un mèrit respectable). Recomanada per qui vulgui una lectura tranqul·la, no necessàriament emocionant.

Winston S Churchill: La Segona Guerra Mundial (I i II) (The Second World War)
Traducció al català de Dolors Udina
Editorial L’esfera dels llibres
ISBN 84-9734-249-6
Valoració: 3

Per als més grans aquests llibres no necessiten presentació, però per als joves segurament sí: un cop acabada la segona guerra mundial, Winston Churchill va escriure sis llibres, en què explicava les seves vivències abans i durant aquest esdeveniment. Aquests dos llibres són un resum fet per Denis Kelly uns anys més tard; no us enganyeu, els dos volums junts són al voltant de 1.400 pàgines. Amb motiu del 60è aniversari de l’acabament de la guerra, han estat traduïts al català i publicats.

Tot just començada la guerra, Churchill va ser nomenat cap de l’almirallat britànic (càrrec que ja havia ocupat amb anterioritat, just abans de la primera guerra mundial), i l’any 1940 va passar a ser primer ministre, encapçalant un govern d’unitat nacional, i alhora ministre de la guerra.

Al llarg d’aquests volums trobem descrits amb força apassionament molts episodis d’alta política (destaquen les relacions amb Stalin i, sobretot, Roosvelt i posteriorment Truman), batalles navals i terrestres, consideracions estratègiques a mitjà i llarg termini, la dramàtica resistència anglesa els anys 1940 i 1941, els retrocessos i avanços de posicions; hi ha uns quants mapes que ajuden a seguir les descripcions de batalles, ordres, i moviments d’exèrcits.

La lectura es fa en ocasions una mica feixuga; més aviat per la multitud de dates, persones i situacions que hi són esmentades. Desconec la resta d’obra literària de WC, però el que he llegit en cap cas mereix un premi Nobel de la Literatura. Això, però, no treu valor al document, que és una descripció des d’una posició de privilegi d’uns esdeveniments la magnitud i tanscendència dels quals ens costa d’imaginar als que no vam viure’ls. Personalment m’ha servit per conèixer una mica millor la història, si bé narrada des de l’orgull britànic, si se’m permet dir-ho així. En tot cas, cal reconèixer als britànics un esforç i una tossudesa incommensurables per fer caure el règim totalitari de Hitler; possiblement sense l’ajut dels nord-americans i el denominat Imperi Britànic en primer lloc, i de la Rússia d’Stalin més tard, no els hauria estat possible, però durant el 1940 i 1941 realment estaven ells sols davant el tercer reich.

També he constatat la meva total ignorància en qüestions militars: no sé què és una divisió ni un exèrcit, ni la diferència entre un general, un almirall o un mariscal i molts altres termes d’aquest camp semàntic. El dia que en tingui ganes n’esbrinaré el significat.