Un xic de llum

Kent Haruf: Plainsong (Plainsong)
Traducció al català d’Eduard Castaño
Editorial Columna
ISBN 84-8300-919-6
Valoració: 4

En una comunitat rural al profund Estats Units s’entrellacen les vides d’un professor d’institut que ha d’educar sol els seus dos fills, una adolescent que queda embarassada molt jove i dos germans solters de mitjana edat. Aquesta base dóna lloc a diversos fets, alguns entranyables, altres molt més durs i cruels.

El temps de la història és d’uns nou mesos, més o menys, bàsicament el que dura l’embaràs de la noia. Durant aquest temps l’autor descriu detalladament la vida dels nostres personatges, aconseguint que el lector comprengui clarament les necessitats i idiosincràsia de cadascun d’ells.

El llibre conté un equilibri exemplar entre descripció i narrativa, i és una mostra de com amb arguments senzills ben explicats pot fer-se el que també m’atreveixo a considerar (igual que l’editor) una obra mestra.

Un dels llibres que més m’ha atrapat darrerament. Altament recomanable. La traducció d’Eduard Castaño em sembla molt bona.

Saul Bellow: Ravelstein (Ravelstein)
Traducció al castellà de Roser Berdagué
Editorial Alfaguara
ISBN 84-204-4232-1
Data ressenya 09/12/2000
Valoració: 2

Probablement tots els llibres agraden o desagraden en funció de molts factors, alguns dels quals són totalment subjectius i transitoris: una novel·la tendra pot passar molt bé en determinades èpoques en què tenim la sensibilitat més accentuada, i semblar-nos una banalitat en altres, per exemple.

Probablement amb Ravelstein m’ha passat justament això: no l’he llegit en el moment oportú.

Bàsicament el llibre té per objectiu reflectir la personalitat d’ Abe Ravelstein, un professor universitari (de filosofia o sociologia, tampoc queda massa clar), que ha obtingut un èxit impressionant amb un llibre de crítica social. Un bon amic seu -pràcticament un confident- ens explica les seves vivències conjuntes, la línia del seu pensament, les excentricitats del mestre, amb pinzellades de biografia (tant de Ravelstein com de Chick, l’autor del text, en primera persona).

Fins aquí res a dir, l’objectiu és prou noble i ambiciós. Però costa acabar el llibre. Si bé l’inici és molt prometedor -la personalitat de Ravelstein és poc menys que fascinant-, aquesta curiositat queda esvaïda aviat i l’autor entra en un seguit de repeticions, amb fil argumental massa feble per mantenir alt l’interès del lector.

La part que m’ha agradat més és potser la més irrellevant de l’obra, al final, quan Chuck explica les seves al·lucinacions en patir una malatia.

En tot cas, i donat que Saul Bellow em mereix alta consideració (Henderson, el rei de la pluja em va agradar molt), probablement faré una relectura del llibre d’aquí a un temps. Que no sigui que, realment, m’ha agafat en mal moment.

Emili Teixidor: El llibre de les Mosques
Editorial Proa
ISBN 84-8437-021-6
Valoració: 4

Aquesta novel·la fou guardonada amb el Premi Sant Jordi de l’any 1999. Si bé no sempre els premis són garantia de bones obres, en aquest cas per mi és merescut.

Aquesta obra és polièdrica: una faceta de la mateixa són les històries en sí: la intriga sobre les vicissituds d’un llibre (el que dóna nom a la novel·la) i la maduració vital d’una noia, mestra d’escola al principi de la novel·la. La segona cara és l’evolució de la societat catalana des de les darreries del franquisme fins a la transició. Finalment, la novel·la recull tot un tractat (les notes interiors) sobre els vicis de les persones i sobre el plaer de les relacions afectives interpersonals, sota la idea que la inhibició o tabú que hi ha hagut durant segles en relació a les mateixes és un fet únicament cultural i de tradició repressiva.

Temporalment el llibre també té dos fils, el present (és a dir, en un punt indefinit després de la transició) i el passat (l’arribada de la mestra a un poble de la plana de Vic, en ple franquisme).

Globalment és un llibre dens, però això no el fa menys atractiu. Dels diferents paràgrafs de les notes interiors hom pot prescindir-ne en part o, com a mínim, llegir-los més superficialment. Tot depèn de les ganes d’aprofundir en filosofia amb què es vulgui abordar la lectura.