Un xic de llum

Morris West: Eminencia (Eminence)
Traducció al castellà de Fernando Mateo
Javier Vergara Editor
ISBN 950-15-1865-5
Valoració: 3

Més de trenta anys després de la publicació de Las sandalias del pescador, Morris West s’endisà de nou en les intrigues vaticanes, igualment en el marc d’una successió papal, ara a les darreries del segle XX.

Això no obstant, la novel·la presenta una sèrie de situacions impensables fa unes dècades: la longevitat que hem assolit a occident -no sempre en plenes facultats mentals- com a mínim qüestiona les lleis actuals de l’Església, segons les quals el Sant Pare manté les regnes de la Institució fins que mor. Sí, els mateixos problemes que assoten la societat tenen, en menor o major mesura, ressò dins dels murs vaticans: des de les infidelitats fins a l’homosexualitat, des del tractament que la mateixa Església dóna a les dones fins a l’ús partidista i manipulador dels mitjans de comunicació, passant per una forta crítica del paper del Vaticà i la jerarquia de l’Església en general davant de les violacions dels drets humans que, sovint, les dictadures han practicat sense escrúpols.

El personatge principal és un cardenal argentí, que va patir personalment la brutalitat de la dictadura militar; un home amb fam i set de justícia, ple de dubtes, la fe del qual trontolla arran de diversos fets -entre els que destaca el retrobament, després de vint anys, amb la dona que sempre ha estimat. Això no obstant, el cardenal participa en el cònclave i acaba tenint un paper decisiu en l’elecció del nou pontífex, el qual haurà de fer front als problemes de l’Església del segle XXI.

La prosa de Morris West és realment fresca i fàcil de llegir: combina magistralment recursos narratius diversos (diàlegs, oracions, cartes, sermons, articles de premsa, entrevistes, etc.), de manera que la lectura del llibre és realment d’allò més engrescadora.

Tom Wolfe: Todo un hombre (A Man in Full)
Traducció al castellà de Juan Gabriel López Guix
Ediciones B
ISBN 84-406-9454-7
Valoració: 3

La novel·la gira al voltant de tres personatges: un advocat negre, un promotor immobiliari d’Altlanta a punt d’arruïnar-se i un empleat seu. Les vides d’aquests tres homes -i el fet que siguin homes no és gratuït- s’entrecreuen al llarg del llibre.

L’autor aprofita la pressumpta violació de la filla d’un amic del promotor immobiliari (noia que pertany, doncs, a l’aristocràcia blanca) per part d’un famós jugador de futbol americà (negre) per tal de presentar-nos un entramant de poder polític i econòmic, la crua realitat de la pobresa en contrast amb luxe més obscè, l’inexorable efecte del pas del temps en les persones, l’accentuat masclisme d’aquesta societat (cap dels personatges poderosos és una dona), l’anàrquica realitat de les presons i els convencionalismes i hipocresia que regeixen certes relacions socials. Tot això en una Atlanta post-olímpica, que aspira a ser vista cada cop menys com a ciutat provinciana, que pretén equiparar-se a New York com a centre d’atenció mundial.

Quant a l’acció, és poca. De fet, l’argument es podria ben bé condensar en unes poques pàgines sense que hi manqués cap situació rellevant. Al meu parer, a aquesta novel·la li sobren força de les 762 pàgines que té. Arriba un moment que les grans parrafades de pensaments i justificació d’actituds es fan llargues; s’hi agrairia una mica més de diàleg, la lectura seria més agradable.

Ah, per acabar: la novel·la també és disponible en català (la vaig veure quan ja havia comprat la castellana). Si no fos que fins ara sempre l’he vista plastificada miraria com han resolt els diferents registres de la parla… en especial el paràgraf de la floració. Pels que no hàgiu llegit el llibre, és més o menys així:

- Ahora, por favor, salgan de la sala, vamos a hacer una floración.
- Querrá decir una deliberación, ¿no?
- No, ya lo digo bien, una floración. Queremos ver cómo salen los capullos.

per més que hi penso no acabo de veure com traduir-ho de manera equivalent… però tampoc sé com surt a la versió anglesa.

—————————–

El juliol del 2005 he vist un exemplar en català que he pogut fullejar. Fa un joc de paraules amb caucus (debat intern d’un partit polític) i cactus, i “volem que surtin les punxes”, però en comptes de “punxes” fa servir una paraula molt semblant que es fa servir per a dir imbècil o estúpid a algú; tot amanit amb una nota a peu de pàgina que explica que és un joc de paraules intraduïble. En definitiva, en no haver-hi una combinació tan enginyosa com la castellana opta per ésser fidel a l’original.

Caleb Carr: El ángel de la oscuridad (The Angel of Darkness)
Traducció al castellà de María Eugenia Ciocchini
Ediciones B
ISBN 84-406-8694-3
Valoració: 2

Manhattan, New York, finals del segle XIX. La filla d’un diplomàtic espanyol desapareix misteriosament. Un metge psiquatra (alienista a la novel·la) i els seus col·laboradors (un grup molt variat de personatges, des d’una parella de polices incompresos perquè apliquen revolucionàries tècniques d’investigació fins a l’adolescent que explica la història) es fan càrrec de la investigació per tal de trobar la nena.

Escrita a finals del segle XX, la novel·la és d’acció lenta i aprofundeix sempre que pot en els mecanismes de la ment humana, tal com si volgués fer-nos entendre per què ens comportem de la manera que ho fem, què no funciona a les persones anomenades boges. En aquest s’assembla força a altres novel·les de principis de segle (la dama de blanc, la casa dels finestrons verds). En alguns moments aquesta minuciositat pot arribar a cansar.

D’altra banda cal mencionar la bona ambientació i descripció del tipus de vida de la ciutat al tombant del segle, probablement molt condicionada pel fet que l’autor és historiador.

Recomanable? És un psico-thriller diferent, on la part psico pesa bastant; pel meu gust una mica massa: amb unes quantes pàgines menys la novel·la passaria més bé.