David Morrell: Orden de ejecución
David Morrell: Orden de ejecución (Extreme Denial)
Traducció al castellà d’Iñigo Nart
Editorial Planeta
ISBN 84-08-003118
Valoració: 3
Un agent secret antiterrorista (dels USA, per descomptat) queda implicat en una operació catastròfica a Roma, en què moren 23 persones. Preocupat i enfonsat deixa el servei i se’n va a viure a Nuevo México, on s’estableix com a agent immobiliari. En un moment donat coneix una dona, de la qual s’enamora. Una nit, mentre dormen, els ataquen uns desconeguts. Aleshores comencen els problemes: la dona desapareix, i ell intenta trobar-la com sigui.
La intriga es mou no tant per com acabarà (gairebé sempre som capaços d’endevinar-ho) sinó pels motius i la personalitat dels personatges que han pertorbat la vida feliç i tranquil·la de la parelleta. És una venjança d’alguna operació antiterrorista que ell havia protagonitzat? O la noia hi està també embolicada, és a dir, és també còmplice dels dolents i tot ha estat una trampa gegant?
A partir de cert punt aquestes incògnites es desvetllen, i aleshores la novel·la perd cert interès, ja que es centra en l’acció pura i dura. Em sembla que hi ha una mica massa d’aventura final, amb unes quantes pàgines menys podria ser suficient.
En resum, de nou una novel·la per a passar l’estona.
John Case: Código Génesis
John Case: Código Génesis (The Genesis Code)
Traducció al castellà d’Agustín Vergara
Editorial Planeta
ISBN 84-08-02904-5
Valoració: 3
No, el títol no despista. I la portada del llibre encara menys, ja que té un pretès fragment d’ADN pintat. Hi ha certa dosi de ciència ficció (o potser hauríem de dir-ne ciència futura), en el sentit que presenta algun avenç en el camp de la genètica que, actualment, no sembla possible.
Però la novel·la és gairebé acció pura, i arrenca amb l’assassinat d’una mare i el seu fill per raons poc clares. Combina equilibradament l’acció amb el lliurament progressiu d’informació que permet descobrir el motiu d’una sèrie de crims.
Segur que l’autor ho ha fet expressament, però el desenllaç de la darrera “escena” (que no de la trama argumental) és d’allò més lamentable. El que s’hi insinua (i no puc donar més detalls sense explicar massa coses) és gratuït, en el sentit que no és en absolut necessari ni aporta res de nou. Que deixa el final obert, amb un “és o no és”? Això també passava sense aquesta darrera frase.
Recomanable? Sí, per passar l’estona. És d’aquelles novel·les que dic que “passen bé”.
Entrades relacionades
Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals. Estan subjectes a una Llicència de Creative Commons "Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual"